You are currently browsing the category archive for the ‘Arqueologia’ category.

seminari_marc Dijous 14 de març a les 18:30h. al Seminari del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia tindrà lloc la xerrada: Arqueòlegs i intervencions furtives. L’acte anirà a càrrec de Joan-Carles Alay, de la Societat Catalana d’Arqueologia i investigador membre del SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona. La xerrada vol donar resposta a moltes de les preguntes que els arqueòlegs es formulen en el moment en que es troben o bé tenen coneixement d’una intervenció furtiva.

Aquest seminari forma part del Cicle de seminaris 2012-2013 que organitza el Departament de Prehistòria, Història antiga i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història, on participen investigadors que comparteixen amb els assistents la seva experiència. D’aquesta manera es fomenta la participació i s’obren perspectives entre els diferents camps de recerca de les àrees que integren el departament.

Enllaços relacionats:

calafell

Del 7 al 9 de març tindrà lloc, a Calafell (Tarragona), la VII Reunió Internacional d’Arqueologia que estarà centrada en el tema “Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria”. L’acte està coorganitzat per la Universitat de Barcelona, l’ICAC, l’Ajuntament de Calafell i el Centre Camille Jullian. Entre els coordinadors de la reunió es troba el professor Joan Sanmartí, membre del Departament de Prehistòria, Història Antiga i  Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història.

Enllaços relacionats:

Programa

Prehistòria i protohistòria a la Guia temàtica d’Arqueologia

Documents al catàleg de la biblioteca:

archeologie_du_sonUs presentem una novetat bibliogràfica molt interessant i curiosa: «Archéologie du son: les dispositifs de pots acoustiques dans les édifices anciens».

Aquest llibre és el resultat del treball col·laboratiu d’arqueòlegs, historiadors, lingüistes i especialistes en acústica els quals, a través dels textos antics i de l’observació, han estudiat els objectes de ceràmica inserits a la maçoneria de l’interior de les esglésies medievals, especialment a Europa. Aquests objectes tenien la funció de millorar la percepció de la veu, parlada i cantada i, a més dels temples, també s’utilitzava en l’arquitectura civil. La monografia ajuda a entendre quina era la seva funció i estableix les línies de cara a la seva conservació futura.

Aquesta novetat va ser una de les darreres desiderates que el professor i arqueòleg  medievalista José Ignacio Padilla Lapuente, traspassat el passat mes de desembre, va fer-nos arribar.

José Ignacio Padilla Lapuente va ser professor titular del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona. Va dedicar la seva activitat acadèmica a l’estudi de la ceràmica, les fortificacions, les necròpolis, l’organització de l’espai i les estructura del poblament  a Catalunya i territoris del nord peninsular. Autor de nombrosos articles i monografies, era director del Grup de Recerca d’Arqueologia Medieval i Postmedieval de la Universitat de Barcelona (GRAMP-UB).

Ressonadors, com a matèria, al catàleg del CRAI de la UB

José Ignacio Padilla Lapuente, com a autor, al catàleg del CRAI de la UB

guies_tematiques

Les guies temàtiques són una selecció de recursos d’informació relacionats amb els àmbits temàtics de docència i de recerca de la Universitat. Hi trobareu enllaços a llocs web de tot el món amb informació rellevant sobre diverses àrees de coneixement.

El CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història ha actualitzat les guies temàtiques d’ Antropologia, Arqueologia, Filosofia, Geografia, Història i Història de l’Art. Les guies s’estructuren en diversos apartats i disposen de subguies temàtiques relaciones amb aspectes més concrets de cada àrea temàtica.

Aquestes guies estan integrades a Delicious, un servei web que permet marcar i mantenir les adreces dels nostres webs preferits des de qualsevol ordinador connectat a Internet. Aquest servei web també permet la sindicació de continguts amb RSS i la visualització directa de totes les etiquetes temàtiques.

Us volem recordar que per accerdir a les guies temàtiques del CRAI Biblioteca ho podeu fer a partir de Recursos d’Informació > Guies Temàtiques o a través de la pàgina incial del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.

Ens complau informar-vos de dues noves incorporacions al fons de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, escrites per professors del Departament de Prehistòria, História  Antiga i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història:

Nova edicióPrehistoria_peninsula_iberica actualitzada de Prehistoria de la peninsula iberica. Ignacio Barandiarán … [et al.]

L’obra té diversos autors, d’entre els quals destaquem, els professors de Prehistòria M. Ángeles del Rincón i Francisco Javier López Cachero que ha revisat el capítol 4 escrit, inicialment, pel que va ser professor del mateix departament, José Luis Maya.

Al posar al dia aquesta monografia s’ha volgut oferir una visió actualitzada de la Prehistòria peninsular a principis del segle XXI, amb la inclusió de totes les novetats i descobriments realitzats fins al moment d’aquesta edició.  L’obra s’inicia amb les primeres ocupacions de la península per part del gènere Homo i es desenvolupa cronològicament fins a les fases finals de l’Edat del Bronze en el seu moment de transició cap a l’Edat del Ferro.

cenacula_buenacasa

Cenacula, tabernae et domus de Carles Buenacasa Pérez, professor d’Història Antiga i membre del Grup de recerca GRAT (Grup de Recerques en Antiguitat Tardana)

Es tracta d’un estudi de la arquitectura privada del món romà: els habitatges dels antics ciutadans de l’Imperi  i, més concretament,  els de la ciutat de Roma (tot i que no exclusivament), atès que és el cas més conegut i millor documentat. Per complementar l’estudi arqueològic s’hi ha incorporat un dossier de referències literàries (clàssiques i tardo antigues) que permeten fer més entenedors els usos donats a les edificacions.

carta_arquelogica_0L’Ajuntament de Barcelona ha presentat el nou web  La Carta Arqueològica de Barcelona, en format de geoportal virtual, que ofereix un inventari de les intervencions i els llocs d’interès arqueològic que hi ha a la ciutat, des de la Prehistòria fins a la Guerra Civil.

A través d’aquest web, es pot consultar informació geogràfica, cronològica, legal i tècnica sobre més de tres mil punts distribuïts en intervencions arqueològiques, nuclis urbans annexionats, masies i refugis antiaeris. Es tracta d’un conjunt d’informació unificada, on queda recollida tota la documentació del patrimoni arqueològic de Barcelona, en un document orientat vers l’anàlisi, diagnòstic i avaluació dels dipòsits estratigràfics del subsòl, i del patrimoni construït.

El resultat s’organitza en cinc blocs temàtics: situació geogràfica, descripció i notes històriques, cronologia i tipologia de les troballes, informació tècnica i legal, i documentació. Tant la Carta Arqueològica com els seus continguts són completament accessibles en línia i permet fer tota mena de cerques específiques, en funció de la localització, la tipologia o la cronologia.

És un projecte de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) amb el suport del Departament de Sistemes d’Informació i desenvolupat des de l’Area de Documentació del Servei d’Arqueologia.

Enllaços relacionats:

Els dies 28 i 29 de novembre es celebren, a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història i de la Facultat Filosofia, les I Jornades de tardor: cos, sexualitat i poder en el món antic, amb l’objectiu de reflexionar sobre la producció i la representació del cos i de la identitat femenina a l’Antiguitat.  Estan organitzades per Tàcita Muta (Grup d’Estudi de Dones i Gènere a l’Antiguitat) del Grup de Recerca Consolidat Creació i Pensament de les Dones de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de la Facultat de Geografia i Història i el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia UB.

La Inauguració de les jornades anirà a càrrec de Rosa Rius Gatell (Professora d’Història de la Filosofia, UB i Directora del Seminari Filosofia i Gènere).  A més participen altres investigadores de la UB, entre les quals volem destacar la nostra companya del CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa Marta Ortega Balanza (Llicenciada en Dret i Història, UB i Màster en Estudis Orientals, UPF) presenta la ponència Cuerpos empoderados: las gladiadoras.

El comitè organitzador està format per Maria Dolors Molas Font  (professora d’Història Antiga UB i coordinadora de Tàcita Muta); Maria Jordana Marín (Llicenciada en Història UB i Màster en Estudis de Dones i Gènere de l’iiEDG) i Cristina Yúfera Molina (llicenciada en Història UB i Màster en Gestió del Patrimoni Cultural, UB).

Enllaços relacionats:

Un equip cientific interdisciplinar ha identificat una nova resta de neandertal a Catalunya, a la Cova del Gegant de Sitges  (Garraf).  En formen part d’aquest equip els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura  investigadors del GRQ (Grup de Recerca del Quaternari) vinculat al SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques)  i Josep Maria Fullola, catedràtic de Prehistòria i  Director del SERP del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Es tracta d’una dent incisiva que no havia estat identificada com a humana fins ara, la qual cosa ha estat possible gràcies a la revisió de la col·lecció de la cova del Gegant al Museu de Ciències Naturals de Barcelona que han dut a terme els arqueòlegs de la UB.  L’any 2005 aquest mateix equip va identificar una mandíbula de neandertal dipositada a l’Arxiu Històric de Sitges, la qual està exposada actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

La nova resta localitzada a la cova del Gegant, de la mateixa antiguitat, és una dent incisiva inferior que es correspon a un individu que quan va morir tenia entre 8 i 10 anys; per tant, es tracta d’un espècimen diferent del de la mandíbula identificada l’any 2005, que devia tenir més de 15 anys en el moment de la seva mort. La cova del Gegant es converteix, així, en l’indret que més restes humanes neandertals ha aportat fins ara. On es troba una de les escasses restes neandertals que es coneixen a Catalunya, que es redueixen a quatre: la mandíbula de Banyoles; la dent de la cova de Mollet, a Girona; la mandíbula de la cova del Gegant, i la dent trobada en aquest mateix jaciment que ara ha estat identificada.

Joan Daura i Montserrat Sanz, investigadors del SERP, parlen a BVISIO  sobre la Cova del Gegant

Enllaços relacionats:

Dimecres 13 de novembre, a les 18:30h., tindrà lloc al Seminari del Departament de Prehistòria, Història antiga i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història la xerrada Arqueologia i Guerra Civil, a càrrec del Dr. Francesc Xavier Hernández Cardona Director del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.

Aquest seminari forma part del Cicle de seminaris 2012-2013 que organitza el Departament de Prehistòria, Història antiga i Arqueologia , on participen investigadors que comparteixen amb els assistents la seva experiència. D’aquesta manera es fomenta la participació i s’obren perspectives entre els diferents camps de recerca de les àrees que integren el departament.

Les xerrades estan obertes a tothom: estudiants de grau, llicenciatura, màster, doctorands, investigadors, professorat i totes aquelles persones interessades. La Comissió de Seminaris la formen: Joan Daura, Marta Portillo, Maria Yubero, Montserrat Sanz, Lluís Pons, Marta Mateu, Daniela Rosso, Eduard Ble i F. Javier López Cachero.

Enllaços relacionats:

 Dimecres 24 d’octubre, a les 18h., tindrà lloc al Seminari del Departament de Prehistòria, Història antiga i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història la xerrada Satèl·lits del segle XXI i arqueologia: noves perspectives, a càrrec del Doctor Bernardo Rondelli i el Sr. Francesc Cecilia Conesa de la Institució Milà i Fontanals-CSIC.

Aquest seminari forma part del Cicle de seminaris 2012-2013 que organitza el Departament d’Arqueologia , on participen investigadors que comparteixen amb els assistents la seva experiència. D’aquesta manera es fomenta la participació i s’obren perspectives entre els diferents camps de recerca de les àrees que integren el departament.

Les xerrades estan obertes a tothom: estudiants de grau, llicenciatura, màster, doctorands, investigadors, professorat i totes aquelles persones interessades. La Comissió de Seminaris la formen: Joan Daura, Marta Portillo, Maria Yubero, Montserrat Sanz, Lluís Pons, Marta Mateu, Daniela Rosso, Eduard Ble i F. Javier López Cachero.

Enllaços relacionats:

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 185 other followers