Entrades etiquetades com a ‘llibres’
El 9 d’abril d’enguany farà 400 anys de l’ordre per la qual Felip III de Castella decretava l’expulsió dels moriscs d’Espanya. La Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història disposa d’un fons de 127 títols sobre els moriscs, encapçalament de matèria sota el qual s’agrupen totes les obres que fan referència als descendents dels musulmans andalusins que habitaven a la península Ibèrica després de la Reconquesta fins que foren expulsats a partir de 1609.
D’aquests títols n’hem volgut destacar dos, i hem triat el més antic i el més modern.
Condition sociale des morisques d’Espagne
Florencio Janer. Condition sociale des morisques d'Espagne
El primer, publicat en francès el 1859, es titula Condition sociale des morisques d’Espagne. Causes de leur expulsion, ses conséquences dans l’ordre économique et politique, fou escrit en castellà per Florencio Janer «advocat de Madrid, membre de nombroses societats científiques» i guardonat amb per la Real Academia de Historia el 1857.
Janer, a part d’advocat, era arxiver de carrera, membre del cos de facultatius d’arxivers i bibliotecaris, conservador del Real Museo de Ciencias Naturales i participà en la creació del Museo Nacional de Arqueología. També fou catedràtic a l’institut d’El Escorial.
Va escriure nombroses obres sobre temes diversos de la història d’Espanya, entre elles aquesta memòria en la qual se centra en els aspectes socials, econòmics i religiosos de l’expulsió dels moriscs, analitza la societat medieval i multicultural que s’acabà amb l’expulsió dels jueus i dels moriscs, i estudia el context polític del regnat dels Trastàmares. L’obra destaca, sobretot, per la fidelitat als documents en què basa l’estudi.
Florencio Janer. Condition sociale des morisques d’Espagne: causes de leur expulsion, ses conséquences dans l’ordre économique et politique. París: Imprimerie Centrale de Napoléon…, [1859]. 117 p.
Topogràfic: D. H. 946.0(=927) Jan — exclòs de préstec.
La expulsión de los moriscos del Reino de Aragón
Manuel Lomas. La expulsión de los moriscos del Reino de Aragón
El segon, publicat el 2008, intenta omplir un buit: la manca d’estudis exhaustius sobre el que succeí a Aragó entre setembre de 1609 (quan les primeres notícies de l’expulsió dels moriscs de València començaren a provocar alteracions a Aragó) i 1610 (quan es dóna per acabada l’expulsió dels moriscs).
L’autor es plantejà inicialment investigar l’expulsió dels moriscs de l’actual província de Terol, però ben aviat decidí ampliar la investigació a tot el territorio del Regne d’Aragó. Això li permetia estudiar l’etapa anterior al desterrament, caracteritzada per una crisi a tots els nivells (econòmica, social i política) que sacsejà la vida del regne, i centrar-se sobretot en els aspectes organitzatius de l’expulsió i la presa de decisions que caracteritzaren que aquesta es fes com es va fer.
L’autor, Manuel Lomas Cortés, és professor d’Història Moderna a la Universitat de València.
Manuel Lomas Cortés. La expulsión de los moriscos del Reino de Aragón. Política y administración de una deportación (1609-1611). Terol: Centro de Estudios Mudéjares, 2008. 358 p. ISBN 972-84-96053-31-1.
Topogràfic: 946.0(=927)”15/16″ Lom
Enllaços relacionats:
Categories: Commemoracions i efemèrides · Fons de la Biblioteca · Història
Etiquetat: Conditions sociales des morisques d'Espagne, expulsió dels moriscs, Florencio Janer, La expulsión de los moriscos del Reino de Aragón, llibres, Manuel Lomas, moriscs
José Luis Luzón; Márcia Cardim. La internacionalización de los estudios superiores
La projecció internacional de les universitats ja es va donar a la edat mitjana sota l’ègida de l’església. L’ús del llatí com a llengua vehicular facilitava l’intercanvi d’estudiants i contribuïa a la difusió del coneixement.
Actualment, la creació d’un espai acadèmic europeu pel procés de Bolonya, amb la internacionalització dels estudis superiors i l’anglès com a llengua vehicular comuna, és, en certa manera, tornar a aquest concepte medieval.
En el cas de la Universitat de Barcelona, dintre d’aquest procés de consolidació de la internacionalització dels estudis universitaris, la seva projecció internacional s’està consolidant sobre la base de diversos factors, dels quals els autors d’aquesta obra n’analitzen els convenis internacionals vigents i els estudiants estrangers matriculats en els programes de màster i doctorat.
Els autors
José Luis Luzón és professor de la Universitat de Barcelona i coordinador del Grup MEDAMERICA, especialitzat en convenis internacionals amb altres universitats llatinoamericanes i europees.
Márcia Cardim treballa des de fa vuit anys en el Grup MEDAMERICA. Actualment fa la seva tesi doctoral sobre migracions a la República Dominicana.
José Luis Luzón; Márcia Cardim. La Internacionalización de los estudios superiores : el caso de la Universidad de Barcelona. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, cop. 2008. 106 p. ISBN 9788447533244.
Topogràfic: C80/2
Més informació
Categories: Ressenyes · Universitat de Barcelona
Etiquetat: ensenyament superior, José Luis Luzón, La internacionalización de los estudios superiores, llibres, Márcia Cardim, novetats, Universitat de Barcelona
L’autora, Clara Estrada, fa en aquest llibre una anàlisi de la llei depuradora dels funcionaris de l’administració local un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, i en concret dels casos particulars d’en Joaquim Folch i Torres, que organitzà la salvaguarda dels Museus d’Art, en Jeroni Martorell del Servei de Monuments i Patrimoni, i n’Agustí Duran i Sanpere, cap dels arxius. Per mitjà d’aquesta anàlisi queden al descobert la xarxa de relacions i vinculacions dins del món de la intel·lectualitat catòlica catalana entre els que restaren a la rereguarda i els que entraren amb les tropes vencedores vestits de blau.
Clara Estrada: Contre els "hombres de la horda".
Clara Estrada i Campmany. Contra els «hombres de la horda» : la depuració franquista dels caps del patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat republicana. Presentació de Manel Risques. Barcelona : Ploion, 2008. 136 p.
Topogràfic: 946.0.088 Est
Categories: Història · Ressenyes
Etiquetat: Clara Estrada, Contra los hombres de la horda, funcionaris, Guerra Civil Espanyola, llibres, Manel Risques, novetats, persecucions polítiques
És possible que en començar la carrera us trobeu que heu de comprar llibres que són massa cars per a vosaltres, i en acabar-la que tingueu un munt de llibres que ja no us fan servei. Què en podeu fer? Aquí teniu un parell de solucions a aquests problemes.
Donació
Moltes biblioteques accepten donacions de llibres, principalment si estan en bon estat i no es tenen ja a la col·lecció de la biblioteca.
Si teniu llibres que ja no utilitzareu i us fa cosa llençar-los, poseu-vos en contacte amb la vostra biblioteca i pregunteu si els els podeu donar. D’aquesta manera, els vostres llibres poden continuar tenint una vida útil.
Compravenda: Unibuk.com
Unibuk.com és una plataforma de compra-venda de llibres posada en marxa per estudiants universitaris que un dia també es van trobar en la situació d’haver d’adquirir llibres el preu dels quals afectava el seu pressupost i de desfer-se de llibres que ja no eren útil. Com expliquen al web:
Unibuk es una plataforma LIBRE y GRATUITA que sirve de encuentro entre Compradores y Vendedores. Así, esta no interviene para nada en las transacciones de los usuarios. Por lo tanto Unibuk no recibe comisiones ni ningún tipo de ingreso derivado de los usuarios.
Su funcionamiento es sencillo y muy intuitivo. Para vender un libro simplemente hay que introducir el ISBN y, en caso de que estos no esten registrados en el sistema, introducir los datos del libro. Para comprar un libro se debe introducir el nombre del libro y contactar con el vendedor del mismo.
(Agraïm a Ferran Llisterri la informació).
Categories: Recursos
Etiquetat: compravenda, donacions, llibres
A les biblioteques ens trobem de tant en tant que la bibliografia de determinats autors que alguns professors consideren bàsica per a la seva àrea de coneixement, és difícil d’aconseguir pels mitjans habituals, sigui perquè l’obra està descatalogada, sigui perquè s’ha comercialitzat en mercats als quals és difícil accedir.
És el cas de l’obra de l’etnòleg, investigador i assagista cubà Fernando Ortiz (1881-1969), l’obra del qual és molt difícil d’aconseguir fora de Cuba. Per això volem destacar i agrair la col·laboració de la professora Cristina Larrea Killinger, del Departament d’Antropologia Cultural, Història d’Amèrica i Àfrica, que ha tingut la gentilesa de recórrer llibreries i editorials cubanes per comprar de part del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació una sèrie d’obres de Fernando Ortiz i altres antropòlegs per a la secció d’Antropologia de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.
Entre les obres adquiridas hi ha també El monte, de l’etnològa Lydia Cabrera, que dedicà la seva carrera a l’estudi de la cultura afrocubana. El monte, dedicat a l’estudi dels orígens de la santería, és considerat per molts creients d’aquests cultes un equivalent a la Bíblia per la religió cristiana.
Les obres són les següents:
- Ortiz, Fernando, 1881-1969. Glosario de afronegrismos. La Habana : Editorial de Ciencias Sociales, 1991. XXVIII, 502 p. Topogràfic: D.H. 39.1(729.1) Ort
- Ortiz, Fernando, 1881-1969. Travesía y trata negrera. Selección Norma Suárez Suárez. La Habana : Publicigraf, cop. 1993. 110 p. Topogràfic: 32 C5/18 32 C5/18
- Ortiz, Fernando, 1881-1969. La santería y la brujería de los blancos : defensa póstuma de un inquisidor cubano [edición, José Antonio Matos Arévalos y Ana María Muñoz Bachs]. Ciudad de La Habana : Fundación Fernando Ortiz, cop. 2000. 178 p. Topogràfic: D.H. 39.214 Ort
- Ortiz, Fernando, 1881-1969. Culecció d’els mal-noms de Ciutadella. La Habana : Fundación Fernando Ortiz, cop. 2000. 60 p. Topogràfic: 8 C3/21
- Beldarraín Chaple, Enrique. Los Médicos y los inicios de la antropología en Cuba. [La Habana] : Fundación Fernando Ortiz, cop. 2006. 245 p. Topogràfic: D.H. 39.05:61(729.1) Bel
- Cabrera, Lydia, 1899-1991. El monte. La Habana : Letras Cubanas, 1993. 534, [26] p. Topogràfic: D.H. 398(729.1) Cab
- Estudios afro-cubanos : selección de lecturas. Lázara Menéndez [compiladora]. La Habana : Universidad de La Habana. Facultad de Arte y Letras : F. Varela, 1998. 4 vol. Topogràfic: 39(729.1) Est
- Lachatañeré, Rómulo. El Sistema religioso de los Afrocubanos. La Habana : Editorial de Ciencias Sociales, 2007. XVII, 540 p. Topogràfic: D. H. 39.2(729.1) Lac
- León, Argeliers. Tras las huellas de las civilizaciones negras en América. La Habana : Fundación Fernando Ortiz, cop. 2001. 273 p. Topogràfic: D.H. 39.5(8=60) Leo
- Martínez Furé, Rogelio, 1937- . Diálogos imaginarios. La Habana : Letras Cubanas, cop. 1997. 287 p. Topogràfic: D.H. 397(729.1) Mar
Més informació:
Categories: Antropologia · Avisos de la Biblioteca · Notícies · Uncategorized
Etiquetat: Cristina Larrea Killinger, Fernando Ortiz, llibres, Lydia Cabrera, novetats
Aproximadament cada quinze dies renovem l’expositor de novetats que hi ha a la planta 0 de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. De les darreres novetats que han arribat a la biblioteca, volem destacar-ne les dues següents:
Margarita Porete. El espejo de las almas simples
Margarita Porete. El espejo de las almas simples
Margarita Porete va ser una mística del corrent de les beguines (membres de comunitats de laiques cristianes que habitualment tenien cura dels malalts) al comtat d’Hainaut. Va escriure El espejo de las almas simples, una obra per la qual va ser acusada d’heretgia i cremada viva a la foguera per la Inquisició l’any 1310 a París. Es tracta de la narració d’una experiència mística on l’autora, després d’un llarg procés, adquireix coneixement i experiència. L’obra s’emmarca dins dels corrents anomenats mística femenina del segle XIII, els quals estan estretament vinculats amb el pensament del Mestre Eckhart, ben conegut, als segles XII i XIII, pel seu treball amb grups piadosos laics.
La doctora Blanca Garí, professora d’Història Medieval a la Universitat de Barcelona, s’ha encarregat de l’edició i la traducció de l’obra que us presentem.
-
Raül Aguilar Cestero. Quan les espardenyes trepitjaren la Universitat
De 1931 a 1939, durant la II República i la Guerra Civil, els estudis universitaris per a obrers de la
Raül Aguilar Cestero. Quan les espardenyes trepitjaren la Universitat
Universitat de Barcelona i la Universitat Popular, que va ser impulsada per les Joventuts Llibertàries i les Joventuts Socialistes Unificades durant els primers mesos de la Guerra Civil, van ser dues experiències d’educació popular. La possibilitat que els obrers accedissin a la ciència i la cultura, amb la seva entrada a aquestes dues universitats, significava trencar amb totes les barreres socials existents.
Desgraciadament, com Raül Aguilar ens mostra en aquest llibre, amb la implantació del franquisme l’any 1939 els estudis universitaris per a obrers de la Universitat de Barcelona no van tenir continuïtat i la Universitat Popular va desaparèixer.
Raül Aguilar Cestero és llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la UAB i membre del Centre d’Estudis d’Època Franquista i Democràtica d’aquesta mateixa universitat.
Categories: Fons de la Biblioteca · Història · Ressenyes · Uncategorized
Etiquetat: beguines, Blanca Garí, Els espejo de las almas simples, ensenyament superior, Història, llibres, Margarita Porete, misticisme, novetats, Quan les espardenyes trepitjaren la Universitat, Raül Aguilar Cestero
Aquest dies podreu veure a l’expositor de novetats de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història situat a la planta 0, les novetats que s’han incorporat darrerament a la biblioteca. Per exemple, els dos llibres que ressenyem breument a continuació.
Gabriel Cardona. El poder militar en el franquismo : las bayonetas de papel
Amb aquest llibre, l’autor es proposa demostrar que els militars a l’època franquista van ser privats progressivament de tot tipus de decisió, convertint-se en mers gestors de les institucions repressives, així com l’instrument amb el qual Franco va manipular personatges tan importants d’aquella societat com eren els generals, els banquers, els bisbes, els industrials, els polítics i els financers, els quals al seu torn eren falangistes, monàrquics, tradicionalistes, reaccionaris, conservadors, catòlics i, sovint, acomodaticis oportunistes.
Gabriel Cardona, exmilitar i historiador, va ser un dels capitans participants a la reunió fundacional de la Unión Militar Democrática, a la dècada dels setenta. Va deixar l’exèrcit després del cop d’estat del 23-F per a dedicar-se a la docència. Ha estat professor d’Història a la Universitat de Barcelona i a diverses universitats dels EUA.
Gabriel Cardona. El poder militar en el franquismo : las bayonetas de papel. Barcelona : Flor del Viento, 2008. 380 p. ISBN 9788496495265
Topogràfic: 355.1(460)”19″ Car
Sarah B. Pomeroy. The murder of Regilla : a case of domestic violence in antiquity
La violència domèstica és una xacra a la nostra societat. Malauradament, aquest problema s’ha donat en altres societats al llarg de la història. A The murder of Regilla, Sarah B. Pomeroy —professora emèrita d’Història Clàssica a la City University of New York—, revela la tragèdia d’una dona aristòcrata romana, Regilla, que va viure al segle II d. C. a Atenes, i que va morir a mans d’un llibert. Tot i que, segons Pomeroy, va ser Herodes, el marit de Regilla, qui va donar l’ordre d’assassinar-la.
La investigació arqueològica, la recreació històrica, i la novel·la detectivesca són els tres elements que fa servir l’autora per a mostrar aquest crim i l’entorn social on es va produir.
Sarah B. Pomeroy. The murder of Regilla : a case of domestic violence in antiquity. Cambridge, Mass. : Harvard University Press, 2007. 249 p. ISBN 9780674025837.
Topogràfic: Arq. Dones Pom
Categories: Arqueologia · Història · Ressenyes
Etiquetat: El poder militar en el franquismo, franquisme, Gabriel Cardona, Història, llibres, novetats, Roma, Sarah B. Pomeroy, The murder of Regilla, violència domèstica
Pere Molas i Ribalta. Los gobernantes de la España moderna
Pere Molas, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, presenta en aquest llibre, una prosopografia (estudi de la carrera de personatges rellevants) de l’edat moderna a Espanya.
En aquesta obra es posa de relleu com els consellers i secretaris, els eclesiàstics, o els favorits reials d’aquesta època, van ser personatges que, en molts casos, van arribar a assolir un poder que els va permetre consolidar-se com a jerarquia social, formant grups familiars i de clientelisme que, molt sovint, es van convertir en llinatges perpetuats al costat del poder, el govern i l’administració.
Pere Molas i Ribalta. Los Gobernantes de la España Moderna. Madrid: Actas, 2008. 354 p. ISBN 9788497390668.
Actes del Congrés Ocupació i Resistència a la Guerra del Francès, 1808-1814 : 5-7 octubre 2005
La guerrilla com a fenomen social, la propaganda i la resistència, el paper de les elits dirigents i de l’exèrcit, l’ocupació del territori per l’exèrcit frànces i la guerrilla espanyola a Europa, configuren les temàtiques que es van tractar al Congrés que es va celebrar a l’octubre de 2005 al Museu d’Història de Catalunya.
Des d’una perspectiva científica i una òptica interdisciplinària, els investigadors que van participar en les ponències i comunicacions d’aquest congrés, aporten nova informació sobre la Guerra del Francès, gràcies, en part, a l’estudi de les fonts existents en diversos arxius.
Congrés Ocupació i resistència a la Guerra del Francès, 1808-1814 (2005 : Barcelona). Actes del Congrés Ocupació i Resistència a la Guerra del Francès, 1808-1814 : 5-7 octubre 2005. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència : Generalitat de Catalunya. Museu d’Història de Catalunya, 2007. 637 p. ISBN 9788439375944.
Categories: Avisos de la Biblioteca · Història · Ressenyes
Etiquetat: Actes del Congrés Ocupació i Resistència a la Guerra, llibres, Los gobernantes de la España moderna, novetats, Pere Molas i Ribalta
L’expositor de novetats de la biblioteca canvia amb més o menys freqüència depenent dels llibres nous que hagin arribat a la biblioteca. Us presentem una petita tria de les novetats rebudes darrerament.
La primera és el tercer volum de la Història agrària dels Països Catalans, publicada per la Fundació Catalana per a la Recerca. Amb aquest tercer volum, dedicat a l’Edat Moderna, completem l’obra Història Agrària dels Països Catalans, en quatre volums, dirigida pel tristament desaparegut Dr. Emili Giralt i Raventós, qui en va fer el pròleg i hi estudià la vinya i el vi durant aquest període, donant les claus per a entendre com va passar de ser un conreu de subsistència a un conreu comercial.
El volum, que va ser presentat en l’acte d’homenatge que es va fer al Dr. Giralt el passat 30 de setembre a la Facultat de Geografia i Història, està coordinat per la Dra. Eva Serra de la Universitat de Barcelona, que explica quina va ser la representació dels municipis rurals a les Corts. També hi participen, entre altres autors, el Dr. Joaquim Maria Puigvert i Solà de la Universitat de Girona, amb un capítol dedicat a les universitats (organitzacions de representació política dels habitants dels nuclis rurals) i les parròquies rurals (encarregades del cobrament fiscal del delme); la Dra. Belén Moreno Claverías de la Universitat Autònoma de Madrid, que tracta el tema de la producció agrària i el mercat; el Dr. Llorenç Ferrer i Alòs de la Universitat de Barcelona, desenvolupant la qüestió de la culminació i final del model de creixement econòmic agrari del segle XVIII; i el Dr. Valentí Gual Vila, també de la Universitat de Barcelona, que mostra quin va ser el punt de partida de l’agricultura moderna, fent un recorregut que comprèn des de la Sentència de Guadalupe i les Germanies fins a la crisi de finals del cinc-cents.
En resum, aquest és un volum que ha estat elaborat amb la intenció que el Dr. Emili Giralt resumeix al final del seu pròleg de la manera següent:
Esperem que aquest volum polifacètic en què el món rural és observat des de la conjuntura, l’organització dels conreus, les tècniques agràries i rurals, la demografia, les estructures senyorials, comunals i socials, i les instàncies institucionals de govern, sociabilitat i cultura, correspongui a les necessitats de la síntesi de la docència universitària tal com ha estat el desig dels autors.
Una altra de les darreres novetats és La Frontera ambigua : tradición y democracia en África (Ferran Iniesta (ed.) ; Albert Roca, Alberto López Bargados, co-directores de investigación. Barcelona : Edicions Bellaterra, cop. 2007).
A La frontera ambigua es reflexiona sobre la democràcia i el desenvolupament econòmic que les institucions financeres internacionals i molts estats del nord van voler imposar, a la dècada dels noranta, a l’Àfrica. Tanmateix, com els autors d’aquest llibre demostren a través dels seus capítols, a hores d’ara aquestes dues qüestions encara no han quallat, i són les antigues solidaritats, en contra de la democràcia (com a ideologia individualista) i l’economia «informal» (basada en la mentalitat de basar), les que hi predominen.
Ferran Iniesta, professor de la Universitat de Barcelona, i tretze investigadors més estudien el perquè d’aquesta persistència identitària africana en una època com l’actual, en què la globalització està en plena expansió.
Categories: Història · Ressenyes
Etiquetat: Emili Giralt, Ferran Iniesta, Història agrària dels Països Catalans, La frontera ambigua, llibres, novetats
