José Luis Luzón; Márcia Cardim. La internacionalización de los estudios superiores

La projecció internacional de les universitats ja es va donar a la edat mitjana sota l’ègida de l’església. L’ús del llatí com a llengua vehicular facilitava l’intercanvi d’estudiants i contribuïa a la difusió del coneixement.

Actualment, la creació d’un espai acadèmic europeu pel procés de Bolonya, amb la internacionalització dels estudis superiors i l’anglès com a llengua vehicular comuna, és, en certa manera, tornar a aquest concepte medieval.

En el cas de la Universitat de Barcelona, dintre d’aquest procés de consolidació de la internacionalització dels estudis universitaris, la seva projecció internacional s’està consolidant sobre la base de diversos factors, dels quals els autors d’aquesta obra n’analitzen els convenis internacionals vigents i els estudiants estrangers matriculats en els programes de màster i doctorat.

Els autors

José Luis Luzón és professor de la Universitat de Barcelona i coordinador del Grup MEDAMERICA, especialitzat en convenis internacionals amb altres universitats llatinoamericanes i europees.

Márcia Cardim treballa des de fa vuit anys en el Grup MEDAMERICA. Actualment fa la seva tesi doctoral sobre migracions a la República Dominicana.

José Luis Luzón; Márcia Cardim. La Internacionalización de los estudios superiores : el caso de la Universidad de Barcelona. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, cop. 2008. 106 p. ISBN 9788447533244.

Topogràfic: C80/2

Més informació

• obres de José Luis Luzón o amb la seva participació a la Biblioteca
• obres al catàleg de la Biblioteca sobre:
  • Universitat de Barcelona
  • Educació superior
  • Cooperació internacional educativa

Clara Estrada: Contre els "hombres de la horda".

Clara Estrada i Campmany. Contra els «hombres de la horda» : la depuració franquista dels caps del patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat republicana. Presentació de Manel Risques. Barcelona : Ploion, 2008. 136 p.

Topogràfic: 946.0.088 Est

És el cas de l’obra de l’etnòleg, investigador i assagista cubà Fernando Ortiz (1881-1969), l’obra del qual és molt difícil d’aconseguir fora de Cuba. Per això volem destacar i agrair la col·laboració de la professora Cristina Larrea Killinger, del Departament d’Antropologia Cultural, Història d’Amèrica i Àfrica, que ha tingut la gentilesa de recórrer llibreries i editorials cubanes per comprar de part del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació una sèrie d’obres de Fernando Ortiz i altres antropòlegs per a la secció d’Antropologia de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.

Entre les obres adquiridas hi ha també El monte, de l’etnològa Lydia Cabrera, que dedicà la seva carrera a l’estudi de la cultura afrocubana. El monte, dedicat a l’estudi dels orígens de la santería, és considerat per molts creients d’aquests cultes un equivalent a la Bíblia per la religió cristiana.

Les obres són les següents:

• Ortiz, Fernando, 1881-1969. Glosario de afronegrismos. La Habana : Editorial de Ciencias Sociales, 1991. XXVIII, 502 p. Topogràfic: D.H. 39.1(729.1) Ort
• Ortiz, Fernando, 1881-1969. Travesía y trata negrera. Selección Norma Suárez Suárez. La Habana : Publicigraf, cop. 1993. 110 p. Topogràfic: 32 C5/18 32 C5/18
• Ortiz, Fernando, 1881-1969. La santería y la brujería de los blancos : defensa póstuma de un inquisidor cubano [edición, José Antonio Matos Arévalos y Ana María Muñoz Bachs]. Ciudad de La Habana : Fundación Fernando Ortiz, cop. 2000. 178 p. Topogràfic: D.H. 39.214 Ort
• Ortiz, Fernando, 1881-1969. Culecció d’els mal-noms de Ciutadella. La Habana : Fundación Fernando Ortiz, cop. 2000. 60 p. Topogràfic: 8 C3/21
• Beldarraín Chaple, Enrique. Los Médicos y los inicios de la antropología en Cuba. [La Habana] : Fundación Fernando Ortiz, cop. 2006. 245 p. Topogràfic: D.H. 39.05:61(729.1) Bel
• Cabrera, Lydia, 1899-1991. El monte. La Habana : Letras Cubanas, 1993. 534, [26] p. Topogràfic: D.H. 398(729.1) Cab
• Estudios afro-cubanos : selección de lecturas. Lázara Menéndez [compiladora]. La Habana : Universidad de La Habana. Facultad de Arte y Letras : F. Varela, 1998. 4 vol. Topogràfic: 39(729.1) Est
• Lachatañeré, Rómulo. El Sistema religioso de los Afrocubanos. La Habana : Editorial de Ciencias Sociales, 2007. XVII, 540 p. Topogràfic: D. H. 39.2(729.1) Lac
• León, Argeliers. Tras las huellas de las civilizaciones negras en América. La Habana : Fundación Fernando Ortiz, cop. 2001. 273 p. Topogràfic: D.H. 39.5(8=60) Leo
• Martínez Furé, Rogelio, 1937- . Diálogos imaginarios. La Habana : Letras Cubanas, cop. 1997. 287 p. Topogràfic: D.H. 397(729.1) Mar

Més informació:

• Obres de Fernando Ortiz al catàleg de la Biblioteca
• Obres de Lydia Cabrera al catàleg de la Biblioteca
• Fundació Fernando Ortiz: biografia / galeria d’imatges

Margarita Porete. El espejo de las almas simples

Margarita Porete. El espejo de las almas simples

Margarita Porete va ser una mística del corrent de les beguines (membres de comunitats de laiques cristianes que habitualment tenien cura dels malalts) al comtat d’Hainaut. Va escriure El espejo de las almas simples, una obra per la qual va ser acusada d’heretgia i cremada viva a la foguera per la Inquisició l’any 1310 a París. Es tracta de la narració d’una experiència mística on l’autora, després d’un llarg procés, adquireix coneixement i experiència. L’obra s’emmarca dins dels corrents anomenats mística femenina del segle XIII, els quals estan estretament vinculats amb el pensament del Mestre Eckhart, ben conegut, als segles XII i XIII, pel seu treball amb grups piadosos laics.

La doctora Blanca Garí, professora d’Història Medieval a la Universitat de Barcelona, s’ha encarregat de l’edició i la traducció de l’obra que us presentem.

• Margarita Porete. El espejo de las almas simples. Edició i traducció de Blanca Garí. Madrid : Siruela, cop. 2005. 239 p. ISBN 8478449159. Topogràfic: 396″12″ POR
  
• Obres sobre Margarita Porete al catàleg de la Biblioteca.

-

Raül Aguilar Cestero. Quan les espardenyes trepitjaren la Universitat

De 1931 a 1939, durant la II República i la Guerra Civil, els estudis universitaris per a obrers de la

Raül Aguilar Cestero. Quan les espardenyes trepitjaren la Universitat

Universitat de Barcelona i la Universitat Popular, que va ser impulsada per les Joventuts Llibertàries i les Joventuts Socialistes Unificades durant els primers mesos de la Guerra Civil, van ser dues experiències d’educació popular. La possibilitat que els obrers accedissin a la ciència i la cultura, amb la seva entrada a aquestes dues universitats, significava trencar amb totes les barreres socials existents.

Desgraciadament, com Raül Aguilar ens mostra en aquest llibre, amb la implantació del franquisme l’any 1939 els estudis universitaris per a obrers de la Universitat de Barcelona no van tenir continuïtat i la Universitat Popular va desaparèixer.

Raül Aguilar Cestero és llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la UAB i membre del Centre d’Estudis d’Època Franquista i Democràtica d’aquesta mateixa universitat.

• Raül Aguilar Cestero. Quan les espardenyes trepitjaren la Universitat : els estudis universitaris per a obrers de la Universitat de Barcelona i la Universitat Popular durant la II República i la Guerra Civil (1931-1939). Barcelona : Debarris , 2008. 93 p.
  

Gabriel Cardona. El poder militar en el franquismo : las bayonetas de papel

Amb aquest llibre, l’autor es proposa demostrar que els militars a l’època franquista van ser privats progressivament de tot tipus de decisió, convertint-se en mers gestors de les institucions repressives, així com l’instrument amb el qual Franco va manipular personatges tan importants d’aquella societat com eren els generals, els banquers, els bisbes, els industrials, els polítics i els financers, els quals al seu torn eren falangistes, monàrquics, tradicionalistes, reaccionaris, conservadors, catòlics i, sovint, acomodaticis oportunistes.

Gabriel Cardona, exmilitar i historiador, va ser un dels capitans participants a la reunió fundacional de la Unión Militar Democrática, a la dècada dels setenta. Va deixar l’exèrcit després del cop d’estat del 23-F per a dedicar-se a la docència. Ha estat professor d’Història a la Universitat de Barcelona i a diverses universitats dels EUA.

Gabriel Cardona. El poder militar en el franquismo : las bayonetas de papel. Barcelona : Flor del Viento, 2008. 380 p. ISBN 9788496495265

Topogràfic: 355.1(460)”19″ Car

Sarah B. Pomeroy. The murder of Regilla : a case of domestic violence in antiquity

La violència domèstica és una xacra a la nostra societat. Malauradament, aquest problema s’ha donat en altres societats al llarg de la història. A The murder of Regilla, Sarah B. Pomeroy —professora emèrita d’Història Clàssica a la City University of New York—, revela la tragèdia d’una dona aristòcrata romana, Regilla, que va viure al segle II d. C. a Atenes, i que va morir a mans d’un llibert. Tot i que, segons Pomeroy, va ser Herodes, el marit de Regilla, qui va donar l’ordre d’assassinar-la.

La investigació arqueològica, la recreació històrica, i la novel·la detectivesca són els tres elements que fa servir l’autora per a mostrar aquest crim i l’entorn social on es va produir.

Sarah B. Pomeroy. The murder of Regilla : a case of domestic violence in antiquity. Cambridge, Mass. : Harvard University Press, 2007. 249 p. ISBN 9780674025837.

Topogràfic: Arq. Dones Pom

Pere Molas, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, presenta en aquest llibre, una prosopografia (estudi de la carrera de personatges rellevants) de l’edat moderna a Espanya.

En aquesta obra es posa de relleu com els consellers i secretaris, els eclesiàstics, o els favorits reials d’aquesta època, van ser personatges que, en molts casos, van arribar a assolir un poder que els va permetre consolidar-se com a jerarquia social, formant grups familiars i de clientelisme que, molt sovint, es van convertir en llinatges perpetuats al costat del poder, el govern i l’administració.

Pere Molas i Ribalta. Los Gobernantes de la España Moderna. Madrid: Actas, 2008. 354 p. ISBN 9788497390668.

Actes del Congrés Ocupació i Resistència a la Guerra del Francès, 1808-1814 : 5-7 octubre 2005

La guerrilla com a fenomen social, la propaganda i la resistència, el paper de les elits dirigents i de l’exèrcit, l’ocupació del territori per l’exèrcit frànces i la guerrilla espanyola a Europa, configuren les temàtiques que es van tractar al Congrés que es va celebrar a l’octubre de 2005 al Museu d’Història de Catalunya.

Des d’una perspectiva científica i una òptica interdisciplinària, els investigadors que van participar en les ponències i comunicacions d’aquest congrés, aporten nova informació sobre la Guerra del Francès, gràcies, en part, a l’estudi de les fonts existents en diversos arxius.

Congrés Ocupació i resistència a la Guerra del Francès, 1808-1814 (2005 : Barcelona). Actes del Congrés Ocupació i Resistència a la Guerra del Francès, 1808-1814 : 5-7 octubre 2005. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència : Generalitat de Catalunya. Museu d’Història de Catalunya, 2007. 637 p. ISBN 9788439375944.

La primera és el tercer volum de la Història agrària dels Països Catalans, publicada per la Fundació Catalana per a la Recerca. Amb aquest tercer volum, dedicat a l’Edat Moderna, completem l’obra Història Agrària dels Països Catalans, en quatre volums, dirigida pel tristament desaparegut Dr. Emili Giralt i Raventós, qui en va fer el pròleg i hi estudià la vinya i el vi durant aquest període, donant les claus per a entendre com va passar de ser un conreu de subsistència a un conreu comercial.

El volum, que va ser presentat en l’acte d’homenatge que es va fer al Dr. Giralt el passat 30 de setembre a la Facultat de Geografia i Història, està coordinat per la Dra. Eva Serra de la Universitat de Barcelona, que explica quina va ser la representació dels municipis rurals a les Corts. També hi participen, entre altres autors, el Dr. Joaquim Maria Puigvert i Solà de la Universitat de Girona, amb un capítol dedicat a les universitats (organitzacions de representació política dels habitants dels nuclis rurals) i les parròquies rurals (encarregades del cobrament fiscal del delme); la Dra. Belén Moreno Claverías de la Universitat Autònoma de Madrid, que tracta el tema de la producció agrària i el mercat; el Dr. Llorenç Ferrer i Alòs de la Universitat de Barcelona, desenvolupant la qüestió de la culminació i final del model de creixement econòmic agrari del segle XVIII; i el Dr. Valentí Gual Vila, també de la Universitat de Barcelona, que mostra quin va ser el punt de partida de l’agricultura moderna, fent un recorregut que comprèn des de la Sentència de Guadalupe i les Germanies fins a la crisi de finals del cinc-cents.

En resum, aquest és un volum que ha estat elaborat amb la intenció que el Dr. Emili Giralt resumeix al final del seu pròleg de la manera següent:

Esperem que aquest volum polifacètic en què el món rural és observat des de la conjuntura, l’organització dels conreus, les tècniques agràries i rurals, la demografia, les estructures senyorials, comunals i socials, i les instàncies institucionals de govern, sociabilitat i cultura, correspongui a les necessitats de la síntesi de la docència universitària tal com ha estat el desig dels autors.

Una altra de les darreres novetats és La Frontera ambigua : tradición y democracia en África (Ferran Iniesta (ed.) ; Albert Roca, Alberto López Bargados, co-directores de investigación. Barcelona : Edicions Bellaterra, cop. 2007).

A La frontera ambigua es reflexiona sobre la democràcia i el desenvolupament econòmic que les institucions financeres internacionals i molts estats del nord van voler imposar, a la dècada dels noranta, a l’Àfrica. Tanmateix, com els autors d’aquest llibre demostren a través dels seus capítols, a hores d’ara aquestes dues qüestions encara no han quallat, i són les antigues solidaritats, en contra de la democràcia (com a ideologia individualista) i l’economia «informal» (basada en la mentalitat de basar), les que hi predominen.

Ferran Iniesta, professor de la Universitat de Barcelona, i tretze investigadors més estudien el perquè d’aquesta persistència identitària africana en una època com l’actual, en què la globalització està en plena expansió.