Darrerament s’han inaugurat dues exposicions dedicades a dos grans mestres de la pintura: Rembrandt i Picasso.
Picasso et le maîtres
Aquest és el títol de l’exposició organitzada a París per la Réunion des Musées Nationaux, el Musée National Picasso, el Musée d’Orsay i el Musée du Louvre, que reuneix al costat de les obres de Picasso un nombrós grup d’obres d’altres pintors als quals Picasso admirava i en les obres dels quals es basà per a les seves creacions: el Greco, Velàzquez i Zurbarán; Poussin, Ingres, David, Delacroix i Renoir; Cranach o Tiziano, són alguns dels pintors dels quals es podran veure quadres al costat dels de Picasso que van inspirar.
L’exposició està distribuïda en tres espais. A les sales del Grand Palais, s’han reunit unes 210 obres que constitueixen el nucli de l’exposició «Picasso et les maîtres». Paral·lelament, el museu del Louvre presenta una vintena de variacions que Picasso va fer del quadre Femmes d’Alger dans leur appartement de Delacroix sota el títol «Picasso / Delacroix: Les Femmes d’Alger» i al Musée d’Orsay es pot veure «Picasso / Manet: Le déjeuner sur l’herbe», en la qual es contraposa l’obra de Manet amb la reinterpretació que en féu Picasso. Es poden visitar fins el 2 de febrer de 2009.
Més informació a:
- Picasso et les maîtres (Galeries Nationales du Grand Palais)
- Picasso / Delacroix: Les Femmes d’Alger (Musée du Louvre)
- Picasso / Maner: Le déjeuner sur l’herbe (Musée d’Orsay)
- Les demoiselles d’Avignon : 1907-2007 (recurs monogràfic elaborat per la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història amb motiu del centenari de l’obra).
Rembrandt. Pintor de historias
Fragment d'Autretrat amb vestit oriental
I a Madrid, fins el 6 de gener de 2009, es pot veure l’exposició «Rembrandt. Pintor de historias» que reuneix quaranta obres del pintor holandès de temes bíblics i històrics a través dels quals es pot estudiar l’evolució de la representació de les emocions humanes en la seva obra. Conjuntament amb les obres de Rembrandt, se n’exposen d’altres de pintors europeus de manera que es pugui veure quins van ser els models que va seguir, de quins models es va apartar i comprendre així la seva estètica, completament inserida en la tradició europea però alhora crítica amb aquesta tradició.
Les obres reunides en aquesta exposició provenen dels principals museus d’arreu del món (Hermitage de Sant Petersburg, National Gallery of Art de Washington DC, National Gallery of Art de Dublín, Musée du Louvre, de París, Rijksmuseum d’Amsterdam i Museo Nacional del Prado de Madrid, entre d’altres) i de col·leccions privades.
Més informació a:
- Rembrandt. Pintor de historias (Museo del Prado)
- Rembrandt a la base de dades Imago. Imatges d’art feta per la Biblioteca [accés només per als membres de la Universitat de Barcelona].
